Bar Celler Montserrat, és el nom que va adquirir quan en Joan i la Montse van agafar el relleu del local que ja era un celler a dia 31 d’octubre del 1972, ja fa més de cinquanta anys, mig segle!
Han passat els anys, però gairebé no s’ha alterat molt la fisonomia del que és un clàssic celler, amb una nevera que quasi no es troba a Barcelona d’aquest estil, i amb les seves grans bótes de vi a granel. Es pot dir que és un dels pocs cellers que queda a Barcelona amb aquesta personalitat i amb to català. La gent quan ens descobreix, no s’oblida de mencionar-ho. Només cal veure les recomanacions que deixen a Google.
I sobretot per la Montse, que és la que porta el nom del Celler, ja que és l’ànima i a qui els clients la vénen a veure per tal de deixar els problemes fora i passar una bona estona i menjar bé. En el 2018, va ser la guanyadora del primer premi de la Primera Ruta de Plat i Tapa de l’Eixample. Cosa que va repetir les dues edicions que hi han hagut després, fins a tenir deu tapes diferents, amb nom propi, que no es poden trobar enlloc més. Ella és l’essència, i per aquest motiu, entre els parroquians, es diu que s’està a Cal la Montse. Si Boston té el seu Cheers –en què es va basar la famosa sèrie-, Barcelona té el Celler Montserrat on tothom coneix el teu nom.
I de Sant Boi, d’on és la Montse, anem a l’Alt Penedès. El vi, el vermut i el cava estan fets amb raïms de la terra d’on procedeix el Joan, el poble d’Ordal –Subirats- tenint-ne de collita pròpia i tot. Durant l’any, es pot gaudir a més de la fruita de la mateixa finca com ara són els préssecs amb Dominació d’Origen d’Ordal, així com pomes, albergínies, carbassons, ametlles, avellanes… i les olives, de les quals també en surt oli propi.
Després de les tapes, que vénen a tastar d’arreu gràcies al boca a boca, el producte estrella del celler és el cava, el qual és molt bo i passa molt bé, i es ven a totes les bandes del món, perquè qui el coneix, encara que sigui un passavolant, se’l vol portar a casa seva, fins i tot, gent que abans no els agradava el cava.
El local fins i tot ha servit per escenari d’alguns productes audiovisuals, com per exemple el curt de ficció, Dooh Nibors (2010) o Fruteros (2013), entre altres.
Són ja cinquanta anys al servei de la gent del barri de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona, una espècie en perill d’extinció tal com van les coses avui en dia i un dels pocs racons autèntics que us convidem a descobrir si encara no el coneixeu.